All posts by siteadmin

El canvi climàtic és el nom utilitzat per fer referència a la variació global del clima de la Terra. Al llarg de la història, el nostre planeta, ha sofert una gran quantitat de canvis climàtics, però tots ells a causa de fenòmens naturals, com ara les variacions en els paràmetres orbitals de la Terra, l’impacte de meteorits o canvis en la circulació oceànica. Ara bé, en l’actualitat, el canvi climàtic que estem patint és causat per l’acció dels éssers humans, degut a la crema de combustibles fòssils, entre moltes altres coses.

Com hem detectat el canvi climàtic?

Les primeres evidències del canvi climàtic les vam començar a notar a la dècada dels 80.  Un informe de l’any 1996 elaborat per International Panel on Climate Change (IPCC), després d’investigar a més de 150 països diferents, es va concloure que la Terra s’havia escalfat uns 0,6ºC durant els últims 100 anys. De fet, aquest fenomen és el que anomenem escalfament global. Però aquesta no va ser l’única conclusió que es va treure d’aquest estudi, sinó que n’hi va haver moltes més, com ara que a causa de l’augment dels gasos efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen, vapor d’aigua, partícules de sulfat…) com a conseqüència de l’activitat de l’home, la Terra patiria un escalfament d’entre 1 i 3,5ºC cap al 2100. Tot i que posteriors informes asseguren que la temperatura global de la terra es pot veure incrementada fins a 4,5ºC.

Actualment ja estem notant els efectes del canvi climàtic, tot i que cada regió ho nota de manera diferent. A algunes zones les grans pluges i les inundacions són cada vegada més freqüents, en d’altres és la sequera i les onades de calor que provoquen pèrdues en la producció, falta d’aliments i problemes en el subministrament d’aigua.

Quines conseqüències mediambientals notem a Catalunya?

L’escassetat d’aigua és probablement un dels principals efectes negatius del canvi climàtic.

Per altra banda, no podem perdre de vista l’augment del nivell del mar, conseqüència directa del desglaç dels pols i de les glaceres. Es calcula que cada deu anys el nivell del mar puja uns 0,4 centímetres, cosa que provocarà que puguin desaparèixer algunes platges i la desaparició també de moltes regions baixes costaneres a causa de les inundacions.

L’increment de la temperatura de l’aigua del mar provoca també canvis en la flora i la fauna marina, cosa que fa que diferents espècies que fins ara podien viure perfectament als nostres mars, ara ja ho tenen complicat, ja que no poden suportar viure en aquestes noves condicions, provocant així la seva extinció.

Pel que fa al territori, es calcula que serà cada vegada més sec i més àrid. El fet que cada vegada plogui menys farà augmentar el risc d’incendis, sobretot a les zones d’alta muntanya i com a conseqüència la flora i la fauna també es veuran afectades.

Com afecta la salut de les persones el canvi climàtic?

El canvi climàtic pot afectar la salut de les persones de diverses maneres: de manera directa (canvis de temperatura) o indirecta (canvis en l’alimentació o als ecosistemes, per exemple).

Segons El Tercer informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, el nombre de defuncions a causa de la calor a Catalunya es podria veure multiplicat per vuit al 2050, cosa que representaria uns 25000 morts anuals.

La contaminació de l’aire també provoca una gran quantitat de problemes respiratoris i cardiovasculars. A més, els canvis de temperatura provoquen que d’altres malalties que només es trobaven en certes zones del planeta, ara es comencen a repartir per tota la superfície de la terra, la qual cosa provoca que certes malalties que es consideraven eliminades en diferents països, hagin tornat a aparèixer. Uns clars exemples serien el dengue o la malària entre d’altres.

Però malgrat tot, encara som a temps de posar-hi remei i frenar-ho al màxim possible. L’evolució del canvi climàtic dependrà en gran manera de la nostra manera de fer, d’actuar i de pensar. I també dels Governs. Petits gestos que tots podem fer cada dia a casa, com ara reduir el consum d’aigua, preferir anar caminant o amb mitjans de transport sostenibles per sobre dels de tota la vida, canviar la nostra manera de consumir, reduir les deixalles i comprar de manera responsable… Per tant, entre tots podem anar posant el nostre granet de sorra per evitar arribar al pitjor dels escenaris.

La gran part dels oceans que encara està per explorar

Els éssers humans hem sigut capaços d’explorar racons de l’univers que mai haguéssim imaginat: hem escalat l’Everest, hem fet arribar satèl·lits a altres planetes, hem fotografiat amb èxit un forat negre… però encara no hem pogut acabar d’explorar la totalitat del nostre planeta. I un dels reptes més grans que encara tenim per davant és descobrir tot el que amaga el nostre oceà.

Segons diferents científics i oceanògrafs, l’oceà a grans profunditats es caracteritza per tenir una visibilitat completament nul·la, temperatures extremadament fredes i amb una pressió molt elevada. I són aquests els motius pels quals ens ha resultat molt més fàcil enviar gent a l’espai que no gent al fons del mar.

L’exploració dels oceans -especialment de les grans profunditats on no hi ha llum, on les temperatures són molt baixes i la pressió és altíssima-, és un dels grans reptes de la societat/recerca per aquest segle. Malgrat els esforços de les darreres dècades, en les que s’han intensificat les expedicions per tots els oceans, encara només coneixem aproximadament un 10% dels oceans i mars del planeta.

 

Com s’explora el fons del mar i dels oceans?

La utilització de les noves tecnologies per a l’estudi dels mars els oceans ha permès explorar sense límits els oceans, però sobretot, estudiar, observar i recollir mostres d’organismes causant un impacte molt menor sobre el medi marí. Alhora, aquestes noves tecnologies poden permetre fer més visibles les zones profundes del mar a la societat i conèixer, per exemple, l’impacte humà que reben.

Un gran avenç s’ha fet a les zones litorals gràcies a la seva major accessibilitat i al desenvolupament de tècniques d’exploració com l’escafandre autònoma. També, la utilització de sistemes de presa d’imatges, tant fotogràfiques com de vídeo, ha permès que molts dels nous descobriments puguin arribar a tothom i, fins i tot, que l’exploració de les zones litorals hagi estat duta a terme no només per investigadors sinó també de vegades per submarinistes no professionals. Aquestes exploracions han estat un poc acotades en l’espai degut a les limitacions pròpies del temps que els submarinistes poden romandre sota l’aigua. Un pas de gegant ha estat la utilització de robots marins equipats amb càmeres que han fet possible observacions de molt més abast i més continuades i, per tant, que han permès ampliar encara més el coneixement dels fons marins.

La robòtica marina ha permès anar més enllà del que s’havia pogut arribar amb tècniques de submarinisme. Avui dia els robots marins poden arribar a explorar des de la zona litoral fins a grans profunditats, fins a milers de metres de fondària.

Si bé la robòtica ha suposat un gran avenç per l’exploració dels oceans, el pas definitiu l’han donat els submarins tripulats. La connexió per cable dels robots amb la superfície limita força les operacions d’aquests robots en llocs on els cables poden enganxar-se, com per exemple en parets verticals, en espais entre talussos com els canyons submarins, en zones de grans blocs de pedra, etc. Els submarins tripulats poden solucionar aquest problema per la seva autonomia. A més, els submarins poden estar equipats amb una gran varietat d’aparells de mostreig i de recollida d’imatges. De fet, els submarins són avui dia la millor eina que tenim per explorar sense límits els oceans, però sobretot, per estudiar, observar i recollir mostres amb el menor dels impactes sobre el medi marí.

És necessari doncs fomentar una actitud d’observació i reflexió davant la immensa i constant quantitat d’informació visual que ens arriba avui en dia en les nostres vides quotidianes.

Ja estem a la recta final del 2020. Aviat celebrarem un any més Nadal i al cap d’uns dies donarem pas a un nou any: el 2021. Tindrem 365 nous dies al davant on podrem decidir què fer amb cada un d’ells. I a les nostres mans està saber-los aprofitar al màxim.

Aquest any, però viurem unes festes ben diferents, però una cosa tenim segura és que, sigui com sigui, les celebrarem plegats i junts donarem pas a l’any nou, fent-nos costat i esperant amb ganes que arribi la nova temporada, per poder gaudir junts del mar i de tot el nostre entorn.

Al Nautilus tanquem l’any molt contents d’haver col·laborat amb la Plataforma d’ajuda a famílies amb infants de l’Estartit. Els calendaris resultants del concurs que vam fer de dibuixos amb els alumnes de l’Escola Portitxol han anat destinats a aquesta associació, amb l’objectiu d’aconseguir que puguin vendre’ls i quedar-se el benefici per poder continuar ajudant les famílies del poble que més ho necessitin.

I amb aquesta foto dels guanyadors i guanyadores del concurs de dibuixos amb l’Escola Portitxol amb els seus premis a les mans i amb la nostra postal de Nadal amb el dibuix del seu guanyador, us volem desitjar un Bon Nadal i un Feliç any nou 2021!

Moltes gràcies a tots i a totes els que heu format part del Nautilus durant aquest any, els que ens heu anat fent créixer dia rere dia i també moltes gràcies, una vegada més a l’Escola Portitxol per deixar-nos viure aquesta bonica experiència de manera compartida.

Us desitgem el millor!

Tenir cura del mar mentre es navega

A tots ens agrada navegar. Ens  agrada fer sortides amb barca, anar d’una cala a l’altra i experimentar les grans sensacions que l’alta mar ens ofereix. Però mentre estem gaudint de tot això, no podem perdre de vista el nostre planeta.

En aquest article us donem uns quants consells per tal de poder fer la navegació el més sostenible possible.

No llencis deixalles

Tot i que sembla bastant obvi, no hem d’oblidar que recordar de tant en tant aquest petit gest pot ajudar de gran manera l’equilibri del nostre ecosistema. No llençar cap mena de deixalla. No només bosses de plàstic, ampolles, etc. Sinó tampoc cap altra classe de resta. El millor consell és guardar totes les deixalles i poder-les llençar al contenidor corresponent quan es torni a terra ferma.

Navega de manera eficient

Tenir en compte la manera de navegar és clau també per la contaminació generada. Intenta anar sempre a la velocitat adequada, no revolucionar massa el motor i fer les maniobres de manera controlada i a velocitat reduïda.

Tenir cura amb l’àncora

Fondejar en llocs on no és permès, pot tenir greus conseqüències pel nostre ecosistema. Així que intenta sempre respectar les zones destinades a això.

Neteja la sentina quan toca

Tenir sempre present quan toca netejar la sentina. S’ha de netejar de manera periòdica per tal de poder garantir el bon funcionament del motor de la barca o del vaixell. Sempre s’ha de fer al port i en els llocs indicats per a realitzar aquesta tasca. Els residus extrets s’han de recollir sempre al punt net indicat per a això.

Evitar vessaments de gasoil

El manteniment de l’embarcació és clau per evitar aquestes fuites de gasoil inconscients. Tot i que normalment no ens passaria mai pel cap vessar el gasoil dins del mar, si no es té un control de l’estat de la barca, hi poden haver petits vessaments. A més, també cal tenir especial cura a l’hora de proveir el combustible.

Activitats i esports aquàtics responsables

Hi ha una gran quantitat d’activitats i d’esports aquàtics que es poden fer al mig del mar. Però cal ser molt conscients i molt responsables a l’hora de realitzar-los i tenir molt present el que és permès i el que no. Intenta sempre deixar tranquil·la la flora i la fauna de la zona.

Recorda que nosaltres som només observadors de tot el que ens pot arribar a oferir el mar. Per tant, hem de respectar-lo al màxim, sent plenament conscients de cada un dels actes que fem i sempre tenint en compte que totes les nostres activitats tinguin el menor impacte possible sobre el planeta i l’ecosistema.

Vols saber qui són els guanyadors del concurs de dibuixos de Nadal del Nautilus?

Aquesta setmana vam tenir el plaer de passar per l’Escola Portitxol i poder conèixer els nens i les nenes que han participat al concurs de dibuixos del Nautilus. Tots ells, amb els seus professors i professores, ens van rebre amb els braços ben oberts i molt contents dels seus dibuixos. Uns dibuixos amb molta imaginació, molt de caràcter i personalitat, molta vitalitat, molts de colors i molta creativitat. Estem segurs que tots ells són uns grans artistes!

Després d’haver mirat i remirat els dibuixos (que difícil que ho hem tingut!) finalment ja tenim els guanyadors i guanyadores del concurs.

Hi ha 12 guanyadors, un per a cada mes. Aquests guanyen el calendari del 2021 del Nautilus amb els seus dibuixos, que el rebran ben aviat!

Però els premis no s’acaben aquí! A més, d’entre tots aquests guanyadors, hem fet dos sortejos: una cantimplora de la marca Chilly’s del Nautilus i un viatge amb vaixell per la pròxima temporada de primavera-estiu (amb dos acompanyants!).

I per acabar, el guanyador del mes de desembre, també serà la imatge de la postal de felicitació de Nadal d’aquest any del Nautilus!

Així doncs, estem molt contents de comunicar els nostres guanyadors i guanyadores:

Gener: Sara Pérez

Febrer: Hafssa Amraoui

Març: Sofia Kovpak

Abril: Adrià Vilavedra

Maig: Dafne Zúñiga

Juny: Nour Hanoun

Juliol: Mohamed Bendada

Agost: Ahmed Bouayadi

Setembre: Marina Simkims

Octubre: Brethsy Loloy

Novembre: Laura Muñoz

Desembre: Mohamed El Azzouze

 

POSTAL DE NADAL: Mohamed El Azzouze

SORTEIG AMPOLLA: Hafssa Amraoui

VIATGE AMB DOS ACOMPANYANTS: Mohamed Bendada.

 

Moltes gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració! Ens ha agradat molt conèixer-vos i descobrir el Dalí que porteu tots a dins! Ens veiem ben aviat!

Concurs de dibuixos pel calendari 2021 amb l’Escola Portitxol

A la recta final de l’any 2020, des del Nautilus no perdem les ganes de fer coses i és per això que, com cada any, hem pensat en com fer el calendari pel 2021 i la postal de felicitació de Nadal de la manera més divertida i original possible. Com? Doncs fent un concurs de dibuixos!

Els 41 nens i nenes de 3r i 4t de primària de l’Escola Portitxol de l’Estartit han estat fent dibuixos per participar en el concurs del calendari 2021 del Nautilus. La temàtica? Dibuixar un dels nostres vaixells en alguna de les estacions de l’any, la que més els agradi.

És per això que la setmana passada i aquesta han estat ben enfeinats traient el petit artista que porten tots ells dins! Quins grans dibuixos, originals i amb tanta passió que han sortit!

En aquest concurs hi haurà fins a 12 guanyadors! Un per cada mes, per tant, podeu imaginar com serà el calendari del 2021, no? Amb els dibuixos dels nostres guanyadors i guanyadores! Igual que la nostra felicitació de Nadal.

I quin serà el premi? Els 12 guanyadors s’emportaran a casa el calendari del Nautilus 2021 gran imprès. A més, es farà un sorteig d’una ampolla d’aigua reutilitzable de la marca Chilly’s corporativa. I per acabar, d’entre tots aquests 12 guanyadors també es farà un altre sorteig per tal de triar el guanyador de la postal de Nadal 2020, que aconseguirà un viatge amb un dels nostres vaixells per la pròxima temporada de primavera-estiu, per a ell i dos acompanyants.

Gràcies, Escola Portitxol per la vostra col·laboració! Encantats de comptar amb vosaltres i de poder seguint fent coses conjuntament!

Un mar de plàstic. Causes i conseqüències

Cada vegada es produeixen més objectes de plàstic, com ara plats, ampolles, envasos… i una infinitat de coses més.

Vivim en un món fet de plàstic. Tot el que ens envolta està fet o conté una gran part d’aquest material tan contaminant.

Avui en dia, la seva producció és una de les principals causes de la contaminació global que existeix i amb la que convivim tots en el nostre dia a dia. Tots aquells residus que generem i que no reciclem correctament, en aquest cas, plàstic que no llencem al contenidor groc, corren el risc d’anar a parar al mar.

Es calcula que només el 9% de tot el plàstic que s’ha produït i consumit fins al dia d’avui ha sigut reciclat; el 12% ha sigut incinerat i la gran majoria (el 79%) ha acabat als abocadors o directament al medi ambient.

Cada any, 8 milions de tones de deixalles arriben al fons del mar. Un problema que posa en perill i amenaça els ecosistemes i les espècies marines, que moltes vegades acaben confonent aquestes restes amb aliments i els ingereixen.

Estem doncs, davant un problema general, ja que aquesta contaminació afecta tots els mars i oceans del planeta, sense excepció, en major o menor mesura.

Com arriben tots aquests residus al mar i als oceans?

Foto de National Geographic

Quan llencem tots els productes de plàstic que utilitzem i ja no farem servir més, tant poden acabar als abocadors, com poden ser cremats o reciclats. Tot i això, a causa de l’acció de la pluja i del vent, aquests residus poden arribar al mar encara que els llencem a les escombraries. Això fa doncs, que puguin acabar arribant als rius o fins i tot als sistemes de clavegueram de les diferents ciutats i pobles. I un cop estan aquí, a no ser que es treguin a temps, acabaran molt segurament al mar, per més lluny que ens trobem de la costa.

Es calcula que, aproximadament, el 80% de les deixalles que es troben al mar provenen dels residus generats pels humans, moguts i transportats pels diferents fenòmens meteorològics. Aquests hi arriben per culpa de l’activitat humana, les clavegueres, els desaigües pluvials, rius, abocadors il·legals o zones industrials.

De tot aquest plàstic dels mars i dels oceans, només el 15% torna a la costa i a les platges. Un altre 15% acaba flotant a les superfícies dels mars i el 70% restant queda atrapat a zones poc profundes o s’enfonsa al fons del mar. O fins i tot, poden arribar a ser ingerits per diferents animals marins. Es calcula que any més d’un milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a causa de tots aquests plàstics que arriben al mar.

El plàstic és un material que es dispersa molt fàcilment i és molt persistent. Això fa doncs que puguem arribar a trobar restes de plàstic a tot el planeta, fins i tot, a l’Antàrtida i a l’Àrtic.

Els plàstics que trobem a la superfície del mar són només una petita part del que s’amaga realment en el fons marí: representen menys del 15% del que es pot arribar a trobar al mar.

Què passa amb el plàstic quan arriba al mar?

Foto de Iberdrola

Un cop els plàstics han arribat al medi marí, tarden entre dècades i cent anys a descompondre’s. La durada depèn del tipus de plàstic i de les condicions ambientals a què s’exposa (llum solar, oxigen, agents mecànics). Les onades ajuden a accelerar el procés i com a conseqüència, aquells residus més grans es van trencant en trossets petits, generant els coneguts i temuts microplàstics.

És difícil saber quant de temps tarda el plàstic a descompondre’s en el mar, però se sap que tarda bastant més que a la terra.

Què podem fer nosaltres?

El primer de tot que podem fer, és reduir el nostre consum diari de plàstics. Podem començar per anar al supermercat amb les nostres pròpies bosses de roba reutilitzables, evitant així haver-ne de comprar de plàstic, que molt probablement acabarem llençant després del seu ús.

També pots començar a tenir més cura a l’hora de comprar i començar a valorar molt més les compres a granel, evitant així envasos innecessaris, com ara els de les fruites i verdures del supermercat, entre d’altres.

Tingues consciència sempre que hagis de comprar alguna cosa i prioritza aquesta visió mediambiental a l’hora de prendre una decisió. Intenta decantar-te sempre més per tot allò que és beneficiós, tant per la teva pròpia salut com per la del planeta.

Catalunya és una terra rica en varietat de territoris. Trobem paisatges de mar, de muntanya, de riu, de plana… tots ells amb molt d’encant i repartits per tota la seva superfície.

Si agafes un mapa i vas resseguint tot el territori català, segurament aniràs marcant molts llocs on t’agradaria anar, visitar i descobrir. Passant pels Pirineus i arribant a la costa. De nord a sud i d’est a oest.

I d’entre tots aquests indrets, trobem els anomenats Parcs Naturals de Catalunya. Segurament n’hem sentit a parlar moltes vegades, sense aturar-nos a pensar què és el que fa que un territori sigui considerat un Parc Natural, com es formalitza, en quin moment un territori es passa de denominar Parc Natural, etc. En aquest article explicarem tot el que necessitem saber sobre els Parcs Naturals de Catalunya i n’anomenarem uns quants que ens queden ben a prop, com ara el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter o els Aiguamolls de l’Empordà.

 

Què és un Parc Natural?

Els Parcs Naturals són espais naturals marítims i terrestres que gaudeixen d’una especial protecció legal davant l’acció humana. A diferència d’altres espais naturals protegits, com ara podrien ser els parcs nacionals, les reserves naturals, etc. els territoris declarats com a parcs naturals, tot i conservar uns valors naturals molt rellevants, presenten un alt nivell d’humanització. Així, en el cas de Catalunya, els parcs naturals es defineixen com espais amb valors naturals qualificats que s’han de protegir i conservar envers l’alta activitat humana i explotació dels seus recursos i fer que siguin compatibles.

Dunes, penya-segats, planes, aiguamolls, estanys, rius, boscos i muntanyes… El 30% del territori català està protegit per llei per tal de garantir-ne la conservació dels valors naturals i paisatgístics. De fet, estem parlant de 20 parcs naturals i 1 parc nacional (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici).

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es va crear l’any 2010 amb l’objectiu d’unificar les normatives que regeixen aquests tres espais per separat.

Aquest Parc Natural inclou el Massís del Montgrí, l’arxipèlag de les Illes Medes amb el seu fons marí i la desembocadura del riu Ter.

El Massís del Montgrí fa de frontera entre el Baix i l’Alt Empordà. Té una extensió de 2.300 hectàrees i està format per tres muntanyes (la muntanya d’Ullà, el Montgrí i el Montplà) i diferents altiplans menors que es troben a l’Estartit: el Roca Maura i la Torre Moratxa.

L’arxipèlag de les Illes Medes, és l’única reserva marina del país i està formada per set illes: La Meda Gran, la Meda Xica, el Carall Bernat, els Tascons Grossos, els Tascons Petits, el Medallot i les Ferrenelles.

 

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Aiguamollsemporda.cat

Els Aiguamolls de l’Empordà són una de les principals zones humides de Catalunya, juntament amb els deltes de l’Ebre i el Llobregat.

Es troben ubicats a la plana empordanesa, entre les desembocadures del riu Fluvià i la Muga.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va ser creat el 28 d’octubre del 1983 i és un dels espais naturals de Catalunya en què s’observa una major varietat d’espècies animals (més de 300 espècies), moltes d’elles protegides i de gran bellesa.

 

Quins són els Parcs Naturals de Catalunya?

  1. Aiguamolls de l’Empordà.
  2. Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
  3. Alt Pirineu.
  4. Cadí-Moixeró.
  5. Cap de Creus.
  6. Capçaleres del Ter i del Freser.
  7. Collserola.
  8. Delta de l’Ebre.
  9. Delta del Llobregat.
  10. Els Ports.
  11. El Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter.
  12. L’Albera.
  13. Mas de Melons i Secans de Lleida.
  14. Massís del Pedraforca.
  15. Montseny.
  16. Montserrat.
  17. Poblet.
  18. Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
  19. Serra de Montsant.
  20. Zona volcànica de la Garrotxa.

Si vols continuar descobrint cada un dels Parcs Naturals que tenim arreu del territori et recomanem que continuïs llegint aquest article.

Les Illes Medes i l’Estartit, terra de Pirates i Corsaris

Tot i que avui en dia pensem l’Empordà com una terra amable, agradable i entregada, no té res a veure a com era temps enrere.

Des de fa molts anys, concretament des del segle XVI i fins al començament del segle XIX, l’Estartit i la resta de pobles del litoral de la Costa Brava eren assaltats pels pirates i corsaris, uns avantpassats nostres que assetjaven i atemorien a tota la població, que navegaven pel mar i es dedicaven a segrestar, saquejar, robar, bombardejar i fins i tot matar a tots aquells que s’interposessin al seu pas.

De fet, els pirates i corsaris, originaris de l’Imperi Turc, es van instal·lar ben a prop de casa nostra, concretament a les Illes Medes, lloc estratègic i clau, des d’on planejaven i iniciaven els seus atacs.

La població, per tal de poder-se protegir, va organitzar diferents milícies entre els veïns de la zona amb la intenció de contraatacar. Aquesta estructura de defensa va acabar sent molt efectiva en una època que era marcada per la inseguretat i les amenaces dels pirates i corsaris. És per això, que en aquell moment, els pobles de la costa van començar a canviar la seva fisonomia i les seves infraestructures, desenvolupant una xarxa defensiva molt potent basada en l’emmurallat de les ciutats, l’edificació de torres de vigilància per avisar de l’arribada dels vaixells o la construcció de torres al voltant de totes les masies més properes a les zones més susceptibles de ser atacades, com ara els masos de l’Estartit, que hi tenim la Torre Moratxa.

La majoria dels atacs dels pirates i corsaris tenien com a objectiu saquejar esglésies i destruir tota aquella iconografia cristiana que poguessin, però també es dedicaven a incendiar cases aïllades, utilitzant sempre una violència extrema. Fins i tot, en alguns casos, havien arribat a segrestar els habitants per tal d’utilitzar-los com a mercaderia i demanar un rescat a canvi de la seva alliberació o sinó, els venien com a esclaus.

És per això, que des de fa uns quants anys que l’Estartit, recorda i rememora aquesta etapa històrica durant tres dies a finals del mes de setembre, però amb un aire lúdic, festiu, teatral i cultural. Reviure el passat del poble a través de diferents espectacles i activitats, per a tots els públics, com ara rutes a les Illes Medes a bord del Corsari Negre, el vaixell pirata de l’Estartit.

Enguany, la 16a Fira dels Pirates i Corsaris de les Illes Medes tindrà lloc del 25 al 27 de setembre, amb diferents animacions, tallers, visites guiades, exposicions i un mercat artesà, des de les 10h del matí a les 20h del vespre.

Us esperem a tots! L’Estartit sempre ha sigut i és terra de benvinguda.

L’Estartit i els seus racons amb encant

Si ets un amant de la naturalesa i dels espais oberts, de ben segur que l’Estartit no et deixarà indiferent. L’Estartit, petit poblet situat al litoral de la comarca del Baix Empordà (Costa Brava) té una gran quantitat de raconets amb molt d’encant que són llocs imprescindibles de visitar sempre que es ve a descobrir la zona.

Tant si ets habitant de l’Estartit o de la seva rodalia com si no hi has estat mai, en aquest article et deixem uns quants indrets amb molt d’encant que val la pena venir a visitar que trobaràs al llarg de tot el litoral del Montgrí:

  1. Illes Medes

Les Illes Medes són un arxipèlag format per set illots: Meda Gran, Meda Xica, Carall Bernat, Tascons Grossos, Tascons Petits, Medallot i Ferranelles, tots ells situats una milla més enllà de la costa de l’Estartit. Geològicament, les Medes són la continuació del Massís del Montgrí.

Les Illes Medes formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. De fet, l’arxipèlag és un dels espais d’interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de flora i fauna.

Al seu capdamunt s’hi troba una sola construcció, el Far de la Meda, que actualment es troba inhabilitat i és l’únic far de Catalunya situat al pic d’una illa.

També és considerada una àrea d’especial interès biològic i submarí, on es troba gran presència del corall vermell, considerat avui una espècie en perill d’extinció i molt buscada.

  1. Cala Pedrosa

La Cala Pedrosa, situada a una hora a peu del port de l’Estartit, és una badia petita, verge i de gran bellesa, d’uns 50 metres d’amplada. Una cala plena de pedres de totes mides, formes i envoltada de pins, roques i aigües cristal·lines, que ofereix una imatge i unes vistes idíl·liques.

Davant la cala, trobem l’Illa de la Pedrosa, a la qual es pot arribar sense cap problema nedant, ja que es troba a uns 100m de distància, i des d’on podem gaudir d’unes vistes espectaculars a La Foradada, un túnel natural navegable en plena roca viva, un dels accidents geogràfics més coneguts de la zona.

Cal destacar que el seu accés és una mica complicat, no només pel descens que hi ha, sinó també per la presència de roques que fa que sigui un terreny bastant relliscós i una mica perillós per aquells que no estan gaire acostumats a fer aquest tipus de senders. Tot i això, la caminada és d’un gran encant, i poder gaudir d’ella, també és un punt positiu a tenir en compte.

Foto de Red Costa Brava
  1. La Foradada

 El Massís del Montgrí representa una clara mostra dels efectes capritxosos de l’erosió sobre la roca. El vent i les onades són els responsables d’aquestes arquitectures impossibles i formes impactants, una visió espectacular que es pot gaudir des del mar o des de la terra estant.

La Foradada és un túnel de 40 metres de llargada, 11 metres d’altura i 5 metres d’amplada, excavat a la roca per l’erosió al llarg de milions d’anys. És de fàcil travessar si es navega amb un caiac o amb una petita embarcació.

  1. Cala Calella

Rodejada de vegetació i roques, la Cala Calella esdevé un dels indrets més bonics del litoral del Montgrí. Amb la seva aigua cristal·lina tan característica i un fons marí amb molta bellesa i interès natural, resulta ser la platja ideal si el que es busca és tranquil·litat i desconnexió. És una de les platges verges amb més encant de la zona.

Situada a 30 minuts caminant des del port de l’Estartit, la Cala Calella és de fàcil accés. S’accedeix al seu camí a través d’un dels miradors més fantàstics de la zona, el Cap de la Barra, amb unes vistes increïbles a les Illes Medes i al Molinet.

Foto de Red Costa Brava
  1. Cala Ferriol

 La Cala Ferriol és l’última de les cales verges de l’Estartit, a uns 3 km de distància del centre del poble.

El seu camí d’accés és similar al de la Cala Pedrosa, però el podràs diferenciar ben fàcilment per la presència de dues illetes just a l’entrada per mar, anomenades Illots de la Cala Ferriol.

És una cala completament verge, rodejada de naturalesa i boscos de pins i ens regala un bany espectacular enmig de les seves aigües cristal·lines.

Per altra banda, i també important a destacar, és la seva gran riquesa submarina, tret molt preuat per a tots aquells amants del submarinisme i de l’snorkel, ja que està formada per un ecosistema molt similar al que trobem al fons de les Illes Medes.

Foto de Red Costa Brava
  1. Cala Montgó

La Cala Montgó es troba limitada per la Punta Milà i per la Punta Ventosa. Aquesta, a diferència de les anteriors, té una platja de sorra fina i es troba a l’altre costat del Massís del Montgrí.

Ben resguardada del vent del nord, ens permet gaudir del sol i de la platja fins i tot en aquells dies més tocats per la tramuntana.

Tot i que es troba més a prop de l’Escala, pertany al terme municipal de Torroella de Montgrí, però el seu accés és més ràpid des del centre de l’Escala.

Es tracta d’una cala guardonada amb Bandera Blava des del 2015, i també resulta ser una de les cales més desitjades i freqüentades per a tots aquells amants del submarinisme i de l’snorkel. Però també de tots aquells que els encanta passar estones a la platja, ja que també és de fàcil accés amb el cotxe, amb la possibilitat de poder aparcar ben a prop.

La Cala Montgó, a diferència de les altres, no és considerada una platja verge, sinó que en ella podem trobar tota mena de serveis al nostre abast: supermercats, restaurants, xiringuitos, serveis… i fins i tot ens ofereix la possibilitat de llogar caiacs i d’altre material per poder explorar la zona de manera diferent i des d’un altre punt de vista: des del mig del mar.

Foto de Red Costa Brava
  1. El Molinet

Just al finalitzar el passeig marítim de l’Estartit, trobem una de les zones més idíl·liques de la zona: El Molinet. Una roca d’uns 30 metres d’alçada i també el punt de terra ferma més proper a les Illes Medes.

El Molinet també és considerat un mirador de les Illes Medes, ja que des d’ell podem gaudir d’unes vistes espectaculars de l’arxipèlag.