Des de fa molts anys, la navegació ha tingut un paper fonamental a la història de la humanitat. Ja des de l’antiga civilització egípcia amb les seves primeres embarcacions, passant per les carabel·les europees i d’altres cultures que han utilitzat diferents tipus de vaixells per poder-se moure i transportar mercaderies a través de l’aigua.
El mar sempre ha sigut una font d’aliment i és per això que sempre s’ha intentat viure a prop del mar, sobretot anys enrere quan desplaçar-se era realment complicat en comparació amb l’actualitat i preferien no allunyar-se massa de la costa.
Primer van aparèixer les balses, el rem, la vela… i amb tot això, l´ésser humà ha anat buscant diferents civilitzacions i ha anat descobrint nous mons i noves rutes comercials.
Les primeres embarcacions
Els pobles del món antic com ara els egipcis, els fenicis, els cartaginesos, els grecs i els romans, entre d’altres, van anar consolidant i millorant les embarcacions a mesura que pretenien establir contacte amb altres pobles veïns amb l’objectiu de poder explorar, dominar i expandir les seves xarxes comercials.
Les embarcacions d’aquestes èpoques es caracteritzaven per ser utilitzades pel cabotatge o pel trànsit costaner. Les dimensions dels vaixells canviaven en funció de l’activitat pel que estaven construïts: pel comerç o per la guerra.
L’invent de la vela llatina, adoptada sobre tot pels àrabs i extesa per tot el mediterrani, va significar un gran avanç a l’hora de permetre la navegació a totes direccions, independentment de la direcció del vent.
L’època dels descobriments
Les rutes que actualment seguim com a navegants van ser marcades fa poc més de 500 anys. De fet, per a molts historiadors, el segle XV va ser el moment del descobriment del mar quan, per primera vegada, l‘ésser humà va perdre de vista la costa i es va endinsar al mar confiant en la tècnica i en els seus coneixements científics. Tot i així, molts autors consideren que van ser els vikings un dels primers pobles que es van aventurar al descobriment de noves terres.
És però als segles XV i XVI quan l’espai geogràfic conegut pels europeus es va ampliar molt degut a les grans exploracions geogràfiques de l’època, entre les quals es van ampliar els horitzons fins llavors coneguts i es van descobrir mons nous. Portugal i Castella van ser les protagonistes d’aquest procés, gràcies als avanços que es van fer en navegació durant el Renaixement.
De la vela al vapor
Durant l’Època Moderna la necessitat de carregar, fer naus més fortes per la guerra i fer viatges més llargs per consolidar diferents rutes comercials que s’havien establert, sobre tot amb Amèrica, va fer que els vaixells fossin més grans i tinguessin més pals i més veles.
Al Segle XVIII es va produir una vertadera revolució en l’arquitectura naval: els vaixells es van començar a uniformitzar i es van començar a classificar per la seva vela i no per la seva forma: fragates, corbetes, bergantins… Finalment, la incorporació de la màquina de vapor al segle XIX i la contrucció amb nous materials, com el ferro, va significar una gran empempta en l’activitat comercial, abandonant la vela com a sistema de propulsió.