Els éssers humans hem sigut capaços d’explorar racons de l’univers que mai haguéssim imaginat: hem escalat l’Everest, hem fet arribar satèl·lits a altres planetes, hem fotografiat amb èxit un forat negre… però encara no hem pogut acabar d’explorar la totalitat del nostre planeta. I un dels reptes més grans que encara tenim per davant és descobrir tot el que amaga el nostre oceà.

Segons diferents científics i oceanògrafs, l’oceà a grans profunditats es caracteritza per tenir una visibilitat completament nul·la, temperatures extremadament fredes i amb una pressió molt elevada. I són aquests els motius pels quals ens ha resultat molt més fàcil enviar gent a l’espai que no gent al fons del mar.

L’exploració dels oceans -especialment de les grans profunditats on no hi ha llum, on les temperatures són molt baixes i la pressió és altíssima-, és un dels grans reptes de la societat/recerca per aquest segle. Malgrat els esforços de les darreres dècades, en les que s’han intensificat les expedicions per tots els oceans, encara només coneixem aproximadament un 10% dels oceans i mars del planeta.

Com s’explora el fons del mar i dels oceans?

La utilització de les noves tecnologies per a l’estudi dels mars els oceans ha permès explorar sense límits els oceans, però sobretot, estudiar, observar i recollir mostres d’organismes causant un impacte molt menor sobre el medi marí. Alhora, aquestes noves tecnologies poden permetre fer més visibles les zones profundes del mar a la societat i conèixer, per exemple, l’impacte humà que reben.

Un gran avenç s’ha fet a les zones litorals gràcies a la seva major accessibilitat i al desenvolupament de tècniques d’exploració com l’escafandre autònoma. També, la utilització de sistemes de presa d’imatges, tant fotogràfiques com de vídeo, ha permès que molts dels nous descobriments puguin arribar a tothom i, fins i tot, que l’exploració de les zones litorals hagi estat duta a terme no només per investigadors sinó també de vegades per submarinistes no professionals. Aquestes exploracions han estat un poc acotades en l’espai degut a les limitacions pròpies del temps que els submarinistes poden romandre sota l’aigua. Un pas de gegant ha estat la utilització de robots marins equipats amb càmeres que han fet possible observacions de molt més abast i més continuades i, per tant, que han permès ampliar encara més el coneixement dels fons marins.

La robòtica marina ha permès anar més enllà del que s’havia pogut arribar amb tècniques de submarinisme. Avui dia els robots marins poden arribar a explorar des de la zona litoral fins a grans profunditats, fins a milers de metres de fondària.

Si bé la robòtica ha suposat un gran avenç per l’exploració dels oceans, el pas definitiu l’han donat els submarins tripulats. La connexió per cable dels robots amb la superfície limita força les operacions d’aquests robots en llocs on els cables poden enganxar-se, com per exemple en parets verticals, en espais entre talussos com els canyons submarins, en zones de grans blocs de pedra, etc. Els submarins tripulats poden solucionar aquest problema per la seva autonomia. A més, els submarins poden estar equipats amb una gran varietat d’aparells de mostreig i de recollida d’imatges. De fet, els submarins són avui dia la millor eina que tenim per explorar sense límits els oceans, però sobretot, per estudiar, observar i recollir mostres amb el menor dels impactes sobre el medi marí.

És necessari doncs fomentar una actitud d’observació i reflexió davant la immensa i constant quantitat d’informació visual que ens arriba avui en dia en les nostres vides quotidianes.