A mesura que el canvi climàtic ha generat un escalfament global del planeta, els oceans han respost de manera més lenta a tots aquests efectes. Tot i així, les investigacions científiques han descobert que els ecosistemes marins poden ser molt més sensibles fins i tot al més mínim canvi de temperatura.

Durant el segle XX, l’escalfament global provocat per les activitats humanes que emetien diòxid de carboni (un gas que atrapa la calor), ha generat un augment aproximat de 0,6ºC en la temperatura mitjana del planeta. Però en el cas dels oceans ha sigut de només 0,1ºC. Això és perquè l’escalfament s’ha produït des de la superfície fins a una profunditat de 700 metres, on habita la majoria de la flora i de la fauna marines.

Un dels organismes més afectats d’aquest canvi en la temperatura del mar ha sigut el corall, que fa que cada vegada es pugui proliferar menys i que vagi agafant més malalties, cosa que pot provocar que s’acabi extingint del tot.

Augment del nivell del mar

Quan l’aigua s’escalfa, es dilata. Per això, la conseqüència més immediata de l’augment de la temperatura del mar és un ràpid augment del nivell del mar. L’augment del nivell del mar provoca des d’inundacions fins a erosions del territori. Sense deixar de costat l’increment de les tempestes que poden destrossar zones de poca alçada.

Tempestes més intenses 

Avui en dia ja podem afirmar l’evidència dels efectes de l’increment de la temperatura del mar en relació a l’augment de la presència de tempestes tropicals, huracans i ciclons. Quan la temperatura de la superfície de l’aigua augmenta, l’aigua s’evapora més fàcilment cosa que fa que es converteixin en petites tempestes que es formen a l’oceà i es converteixin en sistemes de major intensitat i importància.

Quan aquestes tempestes toquen terra poden multiplicar els seus efectes secundaris, causant grans desperfectes a totes les estructures humanes. També pot fer malbé ecosistemes i boscos.

Altres conseqüències

L’increment de la temperatura del mar també està associat amb la proliferació de les espècies invasores i de les malalties marines. L’evolució d’un hàbitat marí estable depèn d’un gran número de factors, inclosa la temperatura de l’aigua. L’augment de la temperatura d’un ecosistema pot afavorir l’entrada d’espècies o bactèries que ja no tenien presència dins d’aquest ecosistema. Això pot provocar l’emigració o fins i tot l’extinció d’una o diverses espècies.

Una de les altres conseqüències, ja esmentades en articles anteriors, és l’augment del desgel dels pols i dels glaciars, que a la llarga farà pujar el nivell del mar, amb totes les conseqüències que això comporta.

El Mar Mediterrani

Un estudi de WWF afirma que l’augment de la temperatura del Mar Mediterrani està anant un ritme superior a la resta de mars i oceans. Concretament un 20% més ràpid. Tot això provoca doncs que totes les conseqüències esmentades fins ara, a la regió del Mar Mediterrani encara es veu de manera més exagerada i de manera més accelerada. Un clar exemple seria l’augment d’espècies invasores, com ara les meduses, com a conseqüència de l’augment de la temperatura del mar, de la pèrdua de depredadors d’aquesta espècie i de la contaminació de l’aigua.

A llarg termini: solució?

 Ara per ara, una possible solució seria reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que provoquen l’escalfament del planeta i de l’aigua del mar i dels oceans. Tot i que per tal que acabés sent una solució definitiva, es necessitaria la col·laboració de tots els països i de tots els sectors econòmics del món. Ara per ara, només ajudaríem a frenar aquests efectes, aconseguint que vagin més lents, sense arribar, però, a parar-ho del tot.

Una altra possible ajuda seria augmentar les zones marines protegides.