Tag Archives: Medi ambient

Els efectes del canvi climàtic són “irreversibles per als pròxims segles o mil·lennis” segons afirma l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts contra la Crisi Climàtica) aquesta mateixa setmana. Sobretot per als oceans i per als pols.

Ho afirma en el seu sisè informe d’avaluació, en el qual 234 científics de 66 països han analitzat la dinàmica del clima del planeta i han definit 5 escenaris possibles.

En el més optimista, la temperatura mitjana a finals de segle serà 2,7 graus més alta respecte als nivells preindustrials, i en el més pessimista pujarà fins a 4 graus més.

 

Increment del nivell del mar

Es calcula que cap al 2100 el nivell del mar haurà incrementat entre 28 i 55 centímetres, si s’aconsegueix controlar i eliminar les emissions d’efecte hivernacle.

Però si no aconseguim eliminar aquestes emissions, es calcula que el nivell del mar podria pujar fins a 1,8 metres d’alçada, cosa que provocaria que moltes zones que ara estan a nivell del mar quedarien totalment inundades i cobertes per aquest increment del nivell del mar. Amb 2000 anys vista al davant, si se seguís així, estaríem parlant d’un increment de més de 20 metres d’aquest nivell, amb totes les conseqüències que això acabaria provocant.

L’informe referma que l’escalfament del planeta és atribuïble inequívocament a l’activitat humana, i avisa que l’augment d’1,5 graus arribarà una dècada abans del previst anteriorment, el 2040.

 

Boscos, oceans, pols i glaceres

També alerta que la capacitat de boscos i oceans per absorbir CO2 s’ha afeblit i que augmentaran molt els fenòmens extrems, com onades de calor, sequeres i inundacions.

L’informe admet que, encara que s’acabessin les emissions ara mateix, la temperatura mundial continuaria pujant almenys dues dècades més.

Quant als pols i als glaceres, seguiran fonent-se durant dècades i fins i tot segles, sobretot a l’hemisferi nord.

 

Canvis meteorològics

L’informe constata que els científics han observat canvis, pràcticament a totes les regions del planeta, que no tenen precedents en milers d’anys i en alguns casos en centenars de milers d’anys.

En aquest sentit, l’informe assegura que l’escalfament global està accelerant el cicle de l’aigua i, per tant, està provocant pluges més intenses, amb les inundacions consegüents.

Aquesta acceleració també comportarà canvis considerables en els règims de pluges, amb llocs on plourà molt més i d’altres on plourà molt menys.

 

Què en sabem del projecte del macroparc eòlic marí?

El 22 d’abril es va presentar el projecte del Parc Eòlic Tramuntana, que es vol instal·lar a la badia de Roses. Es té previst que entri en funcionament el 2026, produint 500 MW.

Com és d’esperar, ben aviat hi ha hagut reaccions totalment contràries a aquest projecte, que no només contaminarà visualment una zona tan privilegiada de Catalunya com és l’Empordà, sinó que també ens trobem davant una agressió sense precedents i de conseqüències irreversibles als valors mediambientals, paisatgístics, socials i econòmics de tot l’Empordà.

La Plataforma Stop al Macroparc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord, impulsada per l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus, que aplega entitats de diversos àmbits, ha començat una campanya per explicar l’impacte negatiu del projecte al territori.

Aquesta mateixa plataforma assegura que, més enllà de tot això, són plenament conscients de poder potenciar el canvi cap a les energies renovables i deixar de banda les energies procedents dels combustibles fòssils i nuclear. Però insisteixen que aquesta no és la manera de fer-ho. El fet que l’energia produïda sigui verda no vol dir que la megainstal·lació sigui sostenible.

Segons el seu manifest, rebutgen el projecte pels següents motius:

  • Destrucció total del paisatge emblemàtic de l’Empordà i la pèrdua de l’essència del territori. Desapareixerà l’horitzó natural del mar, amb grans conseqüències des del Cap de Creus, passant pel Golf de Roses, la plana empordanesa i el Montgrí.
  • Molts nuclis urbans, com ara Sant Pere Pescador, Empúries, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries, l’Escala, Torroella de Montgrí, L’Estartit, Pals i Begur quedaran encarats al macroparc.
  • Enorme impacte visual. Es proposa un macroparc de 18 km de llarg davant de la cosa per 10 km d’ample. Seran 80 aerogeneradors, d’una alçada de 258 metres i 236 metres de diàmetres d’aspes (amb il·luminació nocturna).
  • També hi haurà 320 macro àncores i el cablejat generant la corresponent malla en el fons marí; un mínim de 40 o 45 km de línia de molt alta tensió travessant el golf, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i la plana fins a les subestacions de la MAT.
  • Suposa un impacte molt negatiu en el medi natural, marí, cultural, social i econòmic. Afectarà les migracions locals i estacionals de cetacis i aus marines que hi ha a la zona.
  • L’activitat pesquera també patirà un greu perjudici a causa de l’impacte sonor i visual del macroparc fins que asseguren ells mateixos que haurien de plegar.
  • El sector turístic i nàutic també es veuran molt afectats, ja que es farà malbé el seu principal encant, que és el paisatge.

No fa gaires dies, aquesta mateixa plataforma va presentar una recreació de com quedaria el projecte un cop finalitzat. Aquest estudi ha sigut fet per la biòloga Anna Zahonero i mostra el terrible impacte que té per al territori, tal com porta anunciant l’entitat des que es va fer pública la voluntat de col·locar molins de vent en aquesta zona nord de la costa catalana.

Sota el lema “Sí a les energies renovables, però no a les megainstal.lacions”, la plataforma es mostra plenament favorable a aquest tipus d’energia, però demana que, agafant de referència els models de Plans de transició energètica com els que ja han aprovat Figueres i Roses, s’apliqui un model de transició energètica descentralitzat i participatiu. Un model que pugui aportar rendiments directes a les empreses i ciutadania del territori, basat, a l’Empordà, principalment per l’obtenció d’energia solar en espais de generació en zones ordenades urbanísticament i amb el menor impacte ambiental possible, a prop dels grans llocs de consum, al mateix temps que amb la constitució de comunitats locals d’ús compartit tal com les promou la Unió Europea, entre altres mesures que es voldran conèixer.

En paral·lel la plataforma ha començat a enviar el seu Manifest en forma de moció als ajuntaments de l’Alt i Baix Empordà perquè les puguin debatre i aprovar als respectius plens municipals. A més, ha començat a contactar amb advocats i especialistes per començar a preparar les al·legacions que es presentaran al projecte.

El Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha aprovat per unanimitat una moció en què manifesta la seva oposició al projecte de macro parc eòlic marí projectat a la Costa Brava, al golf de Roses, entre cap de Creus i el cap de Begur. Amb aquest acord es formalitza un posicionament que ja s’havia expressat institucionalment a través del front comú que s’ha fet amb els 8 ajuntaments afectats (Cadaqués, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, L’Escala, Pals, Begur, Roses i Torroella de Montgrí-L’Estartit).

Així mateix, es demanarà al govern de la Generalitat que redacti el pla per la transició energètica d’acord amb el pacte nacional per la transició energètica de Catalunya i la seva distribució en funció de la capacitat de producció i consum de cada zona, compensant aquells territoris que produeixen més energia renovable de la que consumeixen. L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, espera que aquest pla sigui consensuat amb el territori i prengui en consideració criteris socials i ambientals.

Tenir cura del mar mentre es navega

A tots ens agrada navegar. Ens  agrada fer sortides amb barca, anar d’una cala a l’altra i experimentar les grans sensacions que l’alta mar ens ofereix. Però mentre estem gaudint de tot això, no podem perdre de vista el nostre planeta.

En aquest article us donem uns quants consells per tal de poder fer la navegació el més sostenible possible.

No llencis deixalles

Tot i que sembla bastant obvi, no hem d’oblidar que recordar de tant en tant aquest petit gest pot ajudar de gran manera l’equilibri del nostre ecosistema. No llençar cap mena de deixalla. No només bosses de plàstic, ampolles, etc. Sinó tampoc cap altra classe de resta. El millor consell és guardar totes les deixalles i poder-les llençar al contenidor corresponent quan es torni a terra ferma.

Navega de manera eficient

Tenir en compte la manera de navegar és clau també per la contaminació generada. Intenta anar sempre a la velocitat adequada, no revolucionar massa el motor i fer les maniobres de manera controlada i a velocitat reduïda.

Tenir cura amb l’àncora

Fondejar en llocs on no és permès, pot tenir greus conseqüències pel nostre ecosistema. Així que intenta sempre respectar les zones destinades a això.

Neteja la sentina quan toca

Tenir sempre present quan toca netejar la sentina. S’ha de netejar de manera periòdica per tal de poder garantir el bon funcionament del motor de la barca o del vaixell. Sempre s’ha de fer al port i en els llocs indicats per a realitzar aquesta tasca. Els residus extrets s’han de recollir sempre al punt net indicat per a això.

Evitar vessaments de gasoil

El manteniment de l’embarcació és clau per evitar aquestes fuites de gasoil inconscients. Tot i que normalment no ens passaria mai pel cap vessar el gasoil dins del mar, si no es té un control de l’estat de la barca, hi poden haver petits vessaments. A més, també cal tenir especial cura a l’hora de proveir el combustible.

Activitats i esports aquàtics responsables

Hi ha una gran quantitat d’activitats i d’esports aquàtics que es poden fer al mig del mar. Però cal ser molt conscients i molt responsables a l’hora de realitzar-los i tenir molt present el que és permès i el que no. Intenta sempre deixar tranquil·la la flora i la fauna de la zona.

Recorda que nosaltres som només observadors de tot el que ens pot arribar a oferir el mar. Per tant, hem de respectar-lo al màxim, sent plenament conscients de cada un dels actes que fem i sempre tenint en compte que totes les nostres activitats tinguin el menor impacte possible sobre el planeta i l’ecosistema.

Un mar de plàstic. Causes i conseqüències

Cada vegada es produeixen més objectes de plàstic, com ara plats, ampolles, envasos… i una infinitat de coses més.

Vivim en un món fet de plàstic. Tot el que ens envolta està fet o conté una gran part d’aquest material tan contaminant.

Avui en dia, la seva producció és una de les principals causes de la contaminació global que existeix i amb la que convivim tots en el nostre dia a dia. Tots aquells residus que generem i que no reciclem correctament, en aquest cas, plàstic que no llencem al contenidor groc, corren el risc d’anar a parar al mar.

Es calcula que només el 9% de tot el plàstic que s’ha produït i consumit fins al dia d’avui ha sigut reciclat; el 12% ha sigut incinerat i la gran majoria (el 79%) ha acabat als abocadors o directament al medi ambient.

Cada any, 8 milions de tones de deixalles arriben al fons del mar. Un problema que posa en perill i amenaça els ecosistemes i les espècies marines, que moltes vegades acaben confonent aquestes restes amb aliments i els ingereixen.

Estem doncs, davant un problema general, ja que aquesta contaminació afecta tots els mars i oceans del planeta, sense excepció, en major o menor mesura.

Com arriben tots aquests residus al mar i als oceans?

Foto de National Geographic

Quan llencem tots els productes de plàstic que utilitzem i ja no farem servir més, tant poden acabar als abocadors, com poden ser cremats o reciclats. Tot i això, a causa de l’acció de la pluja i del vent, aquests residus poden arribar al mar encara que els llencem a les escombraries. Això fa doncs, que puguin acabar arribant als rius o fins i tot als sistemes de clavegueram de les diferents ciutats i pobles. I un cop estan aquí, a no ser que es treguin a temps, acabaran molt segurament al mar, per més lluny que ens trobem de la costa.

Es calcula que, aproximadament, el 80% de les deixalles que es troben al mar provenen dels residus generats pels humans, moguts i transportats pels diferents fenòmens meteorològics. Aquests hi arriben per culpa de l’activitat humana, les clavegueres, els desaigües pluvials, rius, abocadors il·legals o zones industrials.

De tot aquest plàstic dels mars i dels oceans, només el 15% torna a la costa i a les platges. Un altre 15% acaba flotant a les superfícies dels mars i el 70% restant queda atrapat a zones poc profundes o s’enfonsa al fons del mar. O fins i tot, poden arribar a ser ingerits per diferents animals marins. Es calcula que any més d’un milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a causa de tots aquests plàstics que arriben al mar.

El plàstic és un material que es dispersa molt fàcilment i és molt persistent. Això fa doncs que puguem arribar a trobar restes de plàstic a tot el planeta, fins i tot, a l’Antàrtida i a l’Àrtic.

Els plàstics que trobem a la superfície del mar són només una petita part del que s’amaga realment en el fons marí: representen menys del 15% del que es pot arribar a trobar al mar.

Què passa amb el plàstic quan arriba al mar?

Foto de Iberdrola

Un cop els plàstics han arribat al medi marí, tarden entre dècades i cent anys a descompondre’s. La durada depèn del tipus de plàstic i de les condicions ambientals a què s’exposa (llum solar, oxigen, agents mecànics). Les onades ajuden a accelerar el procés i com a conseqüència, aquells residus més grans es van trencant en trossets petits, generant els coneguts i temuts microplàstics.

És difícil saber quant de temps tarda el plàstic a descompondre’s en el mar, però se sap que tarda bastant més que a la terra.

Què podem fer nosaltres?

El primer de tot que podem fer, és reduir el nostre consum diari de plàstics. Podem començar per anar al supermercat amb les nostres pròpies bosses de roba reutilitzables, evitant així haver-ne de comprar de plàstic, que molt probablement acabarem llençant després del seu ús.

També pots començar a tenir més cura a l’hora de comprar i començar a valorar molt més les compres a granel, evitant així envasos innecessaris, com ara els de les fruites i verdures del supermercat, entre d’altres.

Tingues consciència sempre que hagis de comprar alguna cosa i prioritza aquesta visió mediambiental a l’hora de prendre una decisió. Intenta decantar-te sempre més per tot allò que és beneficiós, tant per la teva pròpia salut com per la del planeta.