Tag Archives: Sostenibilitat

Com afecte el canvi climàtic a Catalunya?

Entorn, Notícies, , ,

El canvi climàtic és el nom utilitzat per fer referència a la variació global del clima de la Terra. Al llarg de la història, el nostre planeta, ha sofert una gran quantitat de canvis climàtics, però tots ells a causa de fenòmens naturals, com ara les variacions en els paràmetres orbitals de la Terra, l’impacte de meteorits o canvis en la circulació oceànica. Ara bé, en l’actualitat, el canvi climàtic que estem patint és causat per l’acció dels éssers humans, degut a la crema de combustibles fòssils, entre moltes altres coses.

Com hem detectat el canvi climàtic?

Les primeres evidències del canvi climàtic les vam començar a notar a la dècada dels 80.  Un informe de l’any 1996 elaborat per International Panel on Climate Change (IPCC), després d’investigar a més de 150 països diferents, es va concloure que la Terra s’havia escalfat uns 0,6ºC durant els últims 100 anys. De fet, aquest fenomen és el que anomenem escalfament global. Però aquesta no va ser l’única conclusió que es va treure d’aquest estudi, sinó que n’hi va haver moltes més, com ara que a causa de l’augment dels gasos efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen, vapor d’aigua, partícules de sulfat…) com a conseqüència de l’activitat de l’home, la Terra patiria un escalfament d’entre 1 i 3,5ºC cap al 2100. Tot i que posteriors informes asseguren que la temperatura global de la terra es pot veure incrementada fins a 4,5ºC.

Actualment ja estem notant els efectes del canvi climàtic, tot i que cada regió ho nota de manera diferent. A algunes zones les grans pluges i les inundacions són cada vegada més freqüents, en d’altres és la sequera i les onades de calor que provoquen pèrdues en la producció, falta d’aliments i problemes en el subministrament d’aigua.

Quines conseqüències mediambientals notem a Catalunya?

L’escassetat d’aigua és probablement un dels principals efectes negatius del canvi climàtic.

Per altra banda, no podem perdre de vista l’augment del nivell del mar, conseqüència directa del desglaç dels pols i de les glaceres. Es calcula que cada deu anys el nivell del mar puja uns 0,4 centímetres, cosa que provocarà que puguin desaparèixer algunes platges i la desaparició també de moltes regions baixes costaneres a causa de les inundacions.

L’increment de la temperatura de l’aigua del mar provoca també canvis en la flora i la fauna marina, cosa que fa que diferents espècies que fins ara podien viure perfectament als nostres mars, ara ja ho tenen complicat, ja que no poden suportar viure en aquestes noves condicions, provocant així la seva extinció.

Pel que fa al territori, es calcula que serà cada vegada més sec i més àrid. El fet que cada vegada plogui menys farà augmentar el risc d’incendis, sobretot a les zones d’alta muntanya i com a conseqüència la flora i la fauna també es veuran afectades.

Com afecta la salut de les persones el canvi climàtic?

El canvi climàtic pot afectar la salut de les persones de diverses maneres: de manera directa (canvis de temperatura) o indirecta (canvis en l’alimentació o als ecosistemes, per exemple).

Segons El Tercer informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, el nombre de defuncions a causa de la calor a Catalunya es podria veure multiplicat per vuit al 2050, cosa que representaria uns 25000 morts anuals.

La contaminació de l’aire també provoca una gran quantitat de problemes respiratoris i cardiovasculars. A més, els canvis de temperatura provoquen que d’altres malalties que només es trobaven en certes zones del planeta, ara es comencen a repartir per tota la superfície de la terra, la qual cosa provoca que certes malalties que es consideraven eliminades en diferents països, hagin tornat a aparèixer. Uns clars exemples serien el dengue o la malària entre d’altres.

Però malgrat tot, encara som a temps de posar-hi remei i frenar-ho al màxim possible. L’evolució del canvi climàtic dependrà en gran manera de la nostra manera de fer, d’actuar i de pensar. I també dels Governs. Petits gestos que tots podem fer cada dia a casa, com ara reduir el consum d’aigua, preferir anar caminant o amb mitjans de transport sostenibles per sobre dels de tota la vida, canviar la nostra manera de consumir, reduir les deixalles i comprar de manera responsable… Per tant, entre tots podem anar posant el nostre granet de sorra per evitar arribar al pitjor dels escenaris.

Un mar de plàstic. Causes i conseqüències

Entorn,

Cada vegada es produeixen més objectes de plàstic, com ara plats, ampolles, envasos… i una infinitat de coses més.

Vivim en un món fet de plàstic. Tot el que ens envolta està fet o conté una gran part d’aquest material tan contaminant.

Avui en dia, la seva producció és una de les principals causes de la contaminació global que existeix i amb la que convivim tots en el nostre dia a dia. Tots aquells residus que generem i que no reciclem correctament, en aquest cas, plàstic que no llencem al contenidor groc, corren el risc d’anar a parar al mar.

Es calcula que només el 9% de tot el plàstic que s’ha produït i consumit fins al dia d’avui ha sigut reciclat; el 12% ha sigut incinerat i la gran majoria (el 79%) ha acabat als abocadors o directament al medi ambient.

Cada any, 8 milions de tones de deixalles arriben al fons del mar. Un problema que posa en perill i amenaça els ecosistemes i les espècies marines, que moltes vegades acaben confonent aquestes restes amb aliments i els ingereixen.

Estem doncs, davant un problema general, ja que aquesta contaminació afecta tots els mars i oceans del planeta, sense excepció, en major o menor mesura.

Com arriben tots aquests residus al mar i als oceans?

Foto de National Geographic

Quan llencem tots els productes de plàstic que utilitzem i ja no farem servir més, tant poden acabar als abocadors, com poden ser cremats o reciclats. Tot i això, a causa de l’acció de la pluja i del vent, aquests residus poden arribar al mar encara que els llencem a les escombraries. Això fa doncs, que puguin acabar arribant als rius o fins i tot als sistemes de clavegueram de les diferents ciutats i pobles. I un cop estan aquí, a no ser que es treguin a temps, acabaran molt segurament al mar, per més lluny que ens trobem de la costa.

Es calcula que, aproximadament, el 80% de les deixalles que es troben al mar provenen dels residus generats pels humans, moguts i transportats pels diferents fenòmens meteorològics. Aquests hi arriben per culpa de l’activitat humana, les clavegueres, els desaigües pluvials, rius, abocadors il·legals o zones industrials.

De tot aquest plàstic dels mars i dels oceans, només el 15% torna a la costa i a les platges. Un altre 15% acaba flotant a les superfícies dels mars i el 70% restant queda atrapat a zones poc profundes o s’enfonsa al fons del mar. O fins i tot, poden arribar a ser ingerits per diferents animals marins. Es calcula que any més d’un milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a causa de tots aquests plàstics que arriben al mar.

El plàstic és un material que es dispersa molt fàcilment i és molt persistent. Això fa doncs que puguem arribar a trobar restes de plàstic a tot el planeta, fins i tot, a l’Antàrtida i a l’Àrtic.

Els plàstics que trobem a la superfície del mar són només una petita part del que s’amaga realment en el fons marí: representen menys del 15% del que es pot arribar a trobar al mar.

Què passa amb el plàstic quan arriba al mar?

Foto de Iberdrola

Un cop els plàstics han arribat al medi marí, tarden entre dècades i cent anys a descompondre’s. La durada depèn del tipus de plàstic i de les condicions ambientals a què s’exposa (llum solar, oxigen, agents mecànics). Les onades ajuden a accelerar el procés i com a conseqüència, aquells residus més grans es van trencant en trossets petits, generant els coneguts i temuts microplàstics.

És difícil saber quant de temps tarda el plàstic a descompondre’s en el mar, però se sap que tarda bastant més que a la terra.

Què podem fer nosaltres?

El primer de tot que podem fer, és reduir el nostre consum diari de plàstics. Podem començar per anar al supermercat amb les nostres pròpies bosses de roba reutilitzables, evitant així haver-ne de comprar de plàstic, que molt probablement acabarem llençant després del seu ús.

També pots començar a tenir més cura a l’hora de comprar i començar a valorar molt més les compres a granel, evitant així envasos innecessaris, com ara els de les fruites i verdures del supermercat, entre d’altres.

Tingues consciència sempre que hagis de comprar alguna cosa i prioritza aquesta visió mediambiental a l’hora de prendre una decisió. Intenta decantar-te sempre més per tot allò que és beneficiós, tant per la teva pròpia salut com per la del planeta.