Tag Archives: Submarinisme

Fer submarinisme a les Illes Medes: una experiència única

Les Illes Medes és un dels llocs més preuats pels submarinistes. Un arxipèlag que es troba a només 1km de distància de la Platja de l’Estartit, format per set illes. Medallot, Media Gran, Media Petita, Tascons Grossos, Tascons Petits, Ferranelles i el Carall Bernat. Tot, declarat Parc Natural Protegit des del juny del 2010.

Les illes són una de les reserves més grans de fauna i flora de tot el Mediterrani. Té una fauna característica de quasi 150 espècies d’insectes, 60 aus i 3 rèptils. I també espècies vegetals, com el fonoll marí, entre d’altres.

Però no tot el seu encant es deu a tota la fauna que podem trobar a la seva superfície, sinó més aviat al fons del mar, que varia en funció de la seva profunditat.

A poca profunditat destaquen les algues, encara il·luminades per la llum del sol. A partir dels 5-10 metres ja comencem a trobar un altre tipus d’algues, més adaptades a la foscor, i altres espècies com ara estrelles de mar, garotes, corall. Pops i altres animals marins. A partir dels 20 metres de profunditat, que ja ens trobem a una foscor absoluta, és on comencem a trobar més de 600 espècies diferents caracteritzades per la seva multitud de colors.

A més, si vols anar més enllà de gaudir de la fauna i la vegetació, també hi ha l’opció de visitar diferents coves submarines, com la Cova de la Vaca, la Cova de la Sardina o el Túnel de la Pedrosa. O fins i tot visitar un vaixell enfonsat el 1991 (Reggio Messina) o un altre el 1971 (Avenire). Tots dos visitables per submarinistes.

Hi ha diferents itineraris a seguir per tal de poder fer una ruta submarinista completa, en les que es poden veure espècies com ara: posidònia oceànica, llobarros, esponges de mar, corall, gorgònia vermella i groga, llagostes, llamàntols, morenes, etc.

 

Principals valors naturals

Ja hem mencionat algunes de les moltes espècies que podem trobar al fons marí de les Illes Medes, però de totes ella, destaquem:

  • Comunitats Coral·lígenes: formades per espècies fràgils i de creixement lent, que requereixen cures especials. Per això s’ha d’anar amb compte a l’hora de fer-hi una immersió.
  • Prats de Posidònia: un dels ecosistemes més rics de tot el Mediterrani.
  • Comunitats de peixos: poblacions de peixos molt nombroses i protegides.

Tant si sou experts submarinistes com si us esteu iniciant, les Illes Medes són un indret molt privilegiat per endinsar-se en el fons marí i poder viure d’una bona i agradable experiència en el medi aquàtic.

La gran part dels oceans que encara està per explorar

Els éssers humans hem sigut capaços d’explorar racons de l’univers que mai haguéssim imaginat: hem escalat l’Everest, hem fet arribar satèl·lits a altres planetes, hem fotografiat amb èxit un forat negre… però encara no hem pogut acabar d’explorar la totalitat del nostre planeta. I un dels reptes més grans que encara tenim per davant és descobrir tot el que amaga el nostre oceà.

Segons diferents científics i oceanògrafs, l’oceà a grans profunditats es caracteritza per tenir una visibilitat completament nul·la, temperatures extremadament fredes i amb una pressió molt elevada. I són aquests els motius pels quals ens ha resultat molt més fàcil enviar gent a l’espai que no gent al fons del mar.

L’exploració dels oceans -especialment de les grans profunditats on no hi ha llum, on les temperatures són molt baixes i la pressió és altíssima-, és un dels grans reptes de la societat/recerca per aquest segle. Malgrat els esforços de les darreres dècades, en les que s’han intensificat les expedicions per tots els oceans, encara només coneixem aproximadament un 10% dels oceans i mars del planeta.

 

Com s’explora el fons del mar i dels oceans?

La utilització de les noves tecnologies per a l’estudi dels mars els oceans ha permès explorar sense límits els oceans, però sobretot, estudiar, observar i recollir mostres d’organismes causant un impacte molt menor sobre el medi marí. Alhora, aquestes noves tecnologies poden permetre fer més visibles les zones profundes del mar a la societat i conèixer, per exemple, l’impacte humà que reben.

Un gran avenç s’ha fet a les zones litorals gràcies a la seva major accessibilitat i al desenvolupament de tècniques d’exploració com l’escafandre autònoma. També, la utilització de sistemes de presa d’imatges, tant fotogràfiques com de vídeo, ha permès que molts dels nous descobriments puguin arribar a tothom i, fins i tot, que l’exploració de les zones litorals hagi estat duta a terme no només per investigadors sinó també de vegades per submarinistes no professionals. Aquestes exploracions han estat un poc acotades en l’espai degut a les limitacions pròpies del temps que els submarinistes poden romandre sota l’aigua. Un pas de gegant ha estat la utilització de robots marins equipats amb càmeres que han fet possible observacions de molt més abast i més continuades i, per tant, que han permès ampliar encara més el coneixement dels fons marins.

La robòtica marina ha permès anar més enllà del que s’havia pogut arribar amb tècniques de submarinisme. Avui dia els robots marins poden arribar a explorar des de la zona litoral fins a grans profunditats, fins a milers de metres de fondària.

Si bé la robòtica ha suposat un gran avenç per l’exploració dels oceans, el pas definitiu l’han donat els submarins tripulats. La connexió per cable dels robots amb la superfície limita força les operacions d’aquests robots en llocs on els cables poden enganxar-se, com per exemple en parets verticals, en espais entre talussos com els canyons submarins, en zones de grans blocs de pedra, etc. Els submarins tripulats poden solucionar aquest problema per la seva autonomia. A més, els submarins poden estar equipats amb una gran varietat d’aparells de mostreig i de recollida d’imatges. De fet, els submarins són avui dia la millor eina que tenim per explorar sense límits els oceans, però sobretot, per estudiar, observar i recollir mostres amb el menor dels impactes sobre el medi marí.

És necessari doncs fomentar una actitud d’observació i reflexió davant la immensa i constant quantitat d’informació visual que ens arriba avui en dia en les nostres vides quotidianes.